ANÀLISIS FOLIAR (AF)


CRITERIS D’INTERPRETACIÓ

La realització de diferents tipus d’analítica en planta té com a objectiu principal completar la informació de les anàlisis de sòls i la gestió de la fertilització dels cultius. Les anàlisis de fulla tenen una gran utilitat per ajustar els programes de fertilització i de realitzar diagnòstics nutricionals dels cultius. L’ús d’aquestes anàlisis combinat amb la interpretació de les anàlisis de sòls permet millorar la fertilització sota una perspectiva productiva, de qualitat del producte i de les millores agroambientals que se’n deriven.

Les anàlisis de laboratori i la seva interpretació

L’anàlisi foliar determina el contingut total d’uns determinats nutrients en un moment precís. L’ús de les taules d’interpretació d’aquests anàlisis ens permet realitzar un diagnòstic del estat de la planta en el moment de la presa de mostres. Bàsicament les principals finalitats de les anàlisi de fulles són:

-          Diagnòstic de carències : permet identificar carències de nutrients. En el cas de microelements  és suficient per la prescripció de tractaments. En el cas dels macroelements la informació s’ha de completar amb les relacions existents entre ells.

-          Diagnòstic de problemes: alguns problemes físics del sòl es poden diagnosticar amb l’anàlisi foliar. La detecció de nivells baixos o alts  de determinats elements estan associats a problemes en el sòl.

-          Control d’alguns tractaments: l’anàlisi foliar permet avaluar aplicacions excessives de metalls (per exemple coure i zinc) i poder així tornar a ajustar les dosis aplicades en anys successius.

-           Control de la fertilització: les aplicacions de nutrients en cobertora, sovint en sistemes de fertirrigació, poden ser avaluades a partir del contingut en macro nutrients en l’anàlisi foliar, ajustant les dosis de fertilització d’una forma convenient.
Control dels microelements (zinc, manganès, bor): es realitza d’una forma pràctica amb l’anàlisi foliar. En cas de detectar un nivell baix o en desequilibri respecte a la resta s’aconsella contrastar-lo amb l’estat de la plantació i actuar en conseqüència. Les aplicacions amb aquests microelements es poden realitzar per via aèria o aprofitant els sistemes de fertirrigació.

Obtenció de la mostra

Per avaluar l’estat de nutrició dels cultius és necessari obtenir fulles en bon estat. El criteri general de selecció de les mostres es basa en l’obtenció de fulles desenvolupades. Els requeriments de precisió dels resultats es recolzen més en el nombre d’individus mostrejats que en el nombre de fulles. Si per exemple una mostra està composta de 25 fulles que provenen de 25 plantes és més representativa que si provenen de 2.

Cada mostra representa l’estat nutricional d’una unitat de gestió que coincideix amb la definida en el capítol de presa de mostres de terra.

El material vegetal i els períodes de presa de mostra s’estandarditzen per poder utilitzar unes determinades taules d’interpretació.

Els períodes de presa de mostres no poden ser restrictius, s’aconsella deixar un ventall suficientment ampli a criteri del prescriptor local. És convenient realitzar les analítiques anuals durant el mateix període vegetatiu per poder realitzar comparacions de resultats entre campanyes.

En cultius hortícoles, generalment es pren mostra de la part superior, fulles més velles o les primeres completament desenvolupades segons el cas. El nombre de fulles depèn de la quantitat de biomassa i de la representativitat. Esrecomanable llegir les instruccions en el cas individual segons les taules d’interpretació específiques.

Per la detecció de problemes s’aconsella buscar fulles amb aparició de símptomes sense arribar a estar malmeses del tot. No s’han d’utilitzar aquestes anàlisis per programar la fertilització, tenen una finalitat de diagnòstic de problemes.

El material vegetal i els períodes de presa de mostra s’estandarditzen per poder utilitzar unes determinades taules d’interpretació. Existeix variabilitat en els continguts de nutrients segons:

- Edat de la fulla (posició dins del brot)

- Posició de la fulla (respecte l’arbre)

- Proximitat a òrgans de fructificació

- Part de la fulla (limbe, pecíol)

- Portaempelt (expansió del sistema radicular)

- Varietat

- Moment de l’extracció de la fulla

La variabilitat observada segons aquests factors és inferior a la variabilitat entre diferents parcel·les. Per aquest motiu es donen les taules orientatives per la interpretació de les anàlisis de fulles amb caràcter general per les diferents espècies (aplicables a la zona de Catalunya).

Els períodes de presa de mostres no poden ser restrictius, s’aconsella deixar un ventall suficientment ampli a criteri del prescriptor local. És convenient realitzar les analítiques anuals durant el mateix període vegetatiu per poder realitzar comparacions de resultats entre campanyes. Les pautes generals en la presa de mostres són:

Ø Pomera, perera, presseguer i nectarina: 50 fulles totalment desenvolupades de la part central dels brots situats en la part externa de l’arbre i a una altura entre 1,2-1,8m. període: Final de primavera i estiu.

Ø Cítrics:30 fulles plenament desenvolupades de brots vegetatius. Període: Final de tardor i hivern.

Ø Olivera:100 fulles de la part central del brot de l’any. Períodes:

o Parada estival

o Parada hivernal.

Ø Vinya:25 fulles oposades O PECIOLS al primer raïm basal. Hi ha varies opcions pel que fa als períodes:

o Un mes a partir dels 10-20dies de la floració (principis de juny)

o Desprès del verolat (meitat juliol)

Ø Ametllers:50 fulles totalment desenvolupades de la part central dels brots. Període: Final de primavera i estiu.

Ø Noguers:25 fulles plenament desenvolupades de brots nous. Període: Estiu.

Ø Avellaner:25 fulles de la part central del brot de l’any. Període: Estiu.

Ø Tomatera i cogombre: 25 fulles (amb pecíol) de l’altura central de la planta i de la part central del brot entre floració i quallat. En cas d’observar deficiències visuals cal prendre les mostres de les fulles afectades.

Ø Col, coliflor i enciam: 15 fulles externes coincidint generalment en el moment de la formació del cor.

Ø Pebrotera,albergínia, síndria i meló: 25 fulles de la part superior de la planta. Aproximadament la fulla 5-7 contant des de l’àpex.

Ø Ceba, all i patata: 25 fulles joves completament desenvolupades. Moment abans de l’inici del creixement del bulb.

Ø Patata:25 fulles de la part mitja del brot en el moment d’inici de la floració.

Per la detecció de problemes s’aconsella buscar fulles amb aparició de símptomes sense arribar a estar malmeses del tot. No s’han d’utilitzar aquestes anàlisis per programar la fertilització, tenen una finalitat de diagnòstic de problemes

1 comentari:

  1. Hola Pere! Molt bona feina! un bon blog!

    ResponElimina