Els nitrats en el sòl
El nitrogen està
present en diferents formes químiques, que podem classificar com orgàniques i
minerals. En el primer grup trobem el nitrogen que forma part de la matèria
orgànica, microorganismes i restes vegetals. En el segon grup la part més
abundant són els nitrats i en segon lloc l’amoni.
Les formes orgàniques
del nitrogen són importants en el sòl com a reservori de nutrients i vida. Es
poden determinar mitjançant el mètode kjeldhal. Aquesta forma de nitrogen es
transforma mitjançant reaccions de mineralització i oxidació en els nitrats que
estaran disponibles pel cultiu.
Normalment la part corresponent a la fracció
nítrica és la quantitativament més important per ajustar la fertilització dels
cultius. Les estimacions del nitrogen disponible es poden realitzar per
estimacions o mesurar directament. Per aquest motiu es desenvolupa una tècnica
per la determinació ràpida del nitrogen en forma de nitrats en camp, que
s’explica en l’apartat de casos del present manual.
El contingut de
nitrogen nítric en el sòl, ió fàcilment disponible per les plantes, depèn en un
moment concret de diversos factors: residus collita anterior, mineralització de
les matèries orgàniques, ions originats en les aportacions d’adobs minerals i
orgànics no consumits ni lixiviats, aportacions de les aigües de reg o pluja,
etc.
L’anàlisi de sòls
permet una estimació fiable envers la planificació de la fertilització
nitrogenada. El nivell de nitrats es pot interpretar estimant la quantitat de
nitrogen disponible pel cultiu en l’horitzó analitzat. En terme mig, la relació
entre els ppm de nitrats i el nitrogen disponible per hectàrea és de 4Kg/ppm.
Així 20ppm equivalen aproximadament a 80kgN/ha. En els casos en que els
fertilitzants i l’aigua s’apliquen de forma localitzada cal estimar el volum de
sòl representatiu de l’analítica per facilitar una interpretació raonable de la
disponibilitat de nitrogen.
Taula N.8.– Criteris d’interpretació dels nivells de nitrogen en forma
de nitrats al sòl
Contingut de nitrogen en forma
de nitrats (ppm)
|
Interpretació (*)
|
< 10
|
Dèficit
|
10 – 15
|
Deficiència Lleugera
|
15 – 20
|
Mitjà
|
20 – 25
|
Òptim
|
> 25
|
Alt
|
Respecte a
les pèrdues de nitrat del sòl cal acotar-les en un context realista. Per
exemple en un sòl profund on el front d’humectació per pluja o reg es situa
dins del perfil, no hi ha pèrdues de nitrat per lixiviat. Per unes condicions
percolants, les pèrdues de nitrat del sistema podent arribar a ser importants
en una mateixa campanya. Cal tenir en compte:
·
El
nitrat segueix el flux de l’aigua, és a dir, pot ser tant descendent com
ascendent.
·
En
parcel·les amb aigües freàtiques pròximes a la superfície o amb acumulació
d’aigües de drenatge, hi ha un balanç positiu de nitrats degut a l’ascensió
capil·lar de l’aigua.
·
Són
moltes les parcel·les que disposen de quantitats elevades de nitrat al
finalitzar la campanya de cultiu, el que demostra la relativa capacitat de
rentat a curt termini.
·
Les
pèrdues d’aigua produïdes per pas preferent com escletxes o entre els elements
grossos no produeixen rentat de nitrats.
·
Una
dosi excedentària de nitrogen aplicat, augmenta les pèrdues potencials del
sistema.
Les pèrdues
de nitrat del sòl depenen dels següents factors:
- La disponibilitat de nitrogen
- La profunditat del sòl
- La granulometria del sòl
- El drenatge al final del perfil
del sòl
- La dosi i intensitat d’aigua
- L’absorció d’aigua pel cultiu
- L’evaporació d’aigua del sòl
La planta
consumeix els nitrats juntament amb el consum d’aigua del sòl (flux de massa).
La concentració de nitrats a l’aigua és variable, al dependre del nitrat
dissolt i de la quantitat d’aigua disponible. La possibilitat d’haver-hi excés
d’aquest nutrient suposaria un consum de luxe.
Els factors
claus per l’ús dels fertilitzants nitrogenats són:
ü
Estimació
de les necessitats del cultiu.
ü
Estimació
de les reserves del nitrogen disponible al sòl.
Establir el
moment òptim per l’aplicació dels fertilitzants nitrogenats és conseqüència de les propietats d’aquest
nutrient en relació al medi (sòl) i del ritme d’extraccions per la planta.
Per establir les necessitats de nitrogen es
recomana fer un balanç entre les extraccions del cultiu, el nitrogen aplicat en
forma d’esmenes orgàniques, una estimació de la mineralització i el nivell de
nitrats residuals al sòl abans de plantar o sembrar el cultiu.
Metodologia per la determinació ràpida a camp del contingut de nitrats al sòl
Un dels principals problemes alhora de determinar les necessitats de fertilització en parcel·les d’horta en la zona del Delta és l’avaluació del contingut de nitrats en el sòl en un moment determinat. El procés de mineralització de la matèria orgànica que hi ha en el sòl és de difícil predicció. Enviar les mostres al laboratori porta en els millors dels casos demores de l’ordre de 10 dies. Davant d’aquest vuit d’informació els agricultors es decanten per l’aplicació continua de nitrogen per fertirrigació.
Un dels reptes del projecte és l’avaluació ràpida en camp del nivell de nitrats en un moment determinat. Així s’estableix una metodologia que permeti avaluar de forma ràpida la disponibilitat de nitrats en el sòl.
1. Prendre una mostra de terra. Mostra composta de vuit cates
2. Homogeneïtzar la terra. Es remena el material extret amb un ganivet.
3. Prendre un volum de terra homogeneïtzada amb un vas d’uns 100mL
4. Afegir la terra en un envàs amb tapa i afegir cinc parts d’aigua amb el mateix vas de 100mL
5. Agitar la mescla durant 5 minuts
6. Filtrar el fang
7. Mesurar l’extracte aquós amb un kit de camp per la determinació de nitrats Merckoquant®
Càlculs: Per una Da=1,4 i un contingut d’humitat del 20% (en pes), els resultats finals equivalen a ppm N.
1mg NO3/L x 5L/1,4kg smf x 1kg smf/0,8kg sms x 14mgN/62mgNO3 = 1 mg N/kg
Per validar el mètode es porta la mostra de terra en bosses a un laboratori de qualitat contrastada i homologat per la Generalitat de Catalunya per determinar la desviació respecte els procediments normalitzats de treball dels laboratoris agraris. I es comprova que les lectures de camp corresponen amb força exactitud amb les obtingudes en laboratori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada