El fòsfor
L’anàlisi
de fòsfor extraïble amb el mètode Olsen permet determinar la probabilitat
d’intercepció de fòsfor en el sòl per part del sistema radicular del cultiu en
particular. La capacitat de subministrament d’aquest nutrient al cultiu depèn
de les condicions d’humitat i temperatura del sòl i de la capacitat de
respiració de les arrels del cultiu. La interpretació depèn per tant de cada
del cultiu utilitzat i de les condicions físiques, químiques i ambientals.
Taula
N9 Criteris d’interpretació de l’anàlisi de fòsfor en el sòl amb el mètode
Olsen per cultius hortícoles
Nivells de
P (Olsen) al sòl, en ppm
|
Interpretació
|
Criteris
d’aplicació de fòsfor
|
<
12
|
Baix
|
Recuperació del nivell
|
12-24
|
Mitjà
|
Recuperació/manteniment
|
24-36
|
Òptim
|
Manteniment
|
36-80
|
Alt
|
Manteniment/disminució
|
>80
|
Molt alt
|
Disminució del nivell
|
El fòsfor
és un nutrient que es presenta en diferents formes químiques en el complex del
sòl. Es pot considerar que, a diferència del nitrat, aquest es troba en
concentracions molt baixes en la solució del sòl. Per simplificar tots els
processos de transformació dels compostos de fòsfor al sòl, es pot pensar en el
fòsfor com en un precipitat, generalment de fòsfor i calci (en sòls calcaris),
que es pot dissoldre per acció de la respiració de la flora i fauna del sòl
(efecte del ió bicarbonat).
Aquests
processos de dissolució i precipitació alternats permeten la difusió i la
disponibilitat del fòsfor en el sòl.
El
mecanisme d’absorció principal per part de les plantes està estretament
associat als mecanismes de respiració dels sistema radicular. El fòsfor
s’absorbeix en forma d’ió fosfat, essent les formes monovalents les més
fàcilment disponibles. El moviment de d’aquest element en el sòl es produeix
per gradients de concentració, es tracta d’un moviment lent però que permet a
llarg termini una distribució homogènia en la zona de màxima absorció del
cultiu. La disponibilitat de fòsfor en el sòl és necessària per augmentar la
probabilitat d’intercepció de les molècules de fosfat per les arrels.
S’utilitza
l’anàlisi de sòls com a mesura de les reserves de fòsfor extraïble en el sòl
(mètode Olsen). Els nivells de fòsfor extraïble amb aquest mètode tenen
una interpretació qualitativa, de forma que no es pot determinar la quantitat
exacta de fòsfor.
El programa
de fertilització s’ajusta a la disponibilitat d’aquest nutrient segons els
criteris d’interpretació de l’anàlisi de sòls. Cal comptabilitzar les unitats
fertilitzants aportades amb les esmenes orgàniques i amb les aigües de reg per
evitar l’acumulació d’aquest nutrient en el sòl.
Per a
nivells baixos o molt baixos, la fertilització fosfòrica té un doble objectiu,
el primer, subministrar al cultiu l’absorció necessària d’aquest nutrient i el
segon, equilibrar els nivells del sòl. La fertilització en aquests casos és més
complexa, buscant l’optimització en l’aprofitament del fòsfor aplicat. Els sistemes de fertirrigació faciliten molt
l’aplicació en els moments en els que el cultiu té una major necessitat.
Per nivells mitjans o òptims s’aconsella aportar
les exportacions de fruit pel manteniment de la fertilitat en el sòl.
En els
casos de disposar de nivells alts de fertilitat s’aconsella disminuir les
aportacions del cultiu o suprimir-les segons el cas.
Utilitzar
adobs més solubles, aplicats de forma fraccionada, permet augmentar
l’eficiència d’aquests fertilitzants. En ocasions aquest nutrient pot ser
decisiu alhora d’obtenir rendiments alts, per aquest motiu és necessari ajustar
el moment d’aplicació i el tipus de fertilitzant per obtenir millor resposta.
La
necessitat de fòsfor en determinats moments del desenvolupament és força
reconeguda, per exemple la necessitat de fòsfor en el moment de la floració, o
la localització en petites quantitats pròximes a les arrels en les primeres
fases de desenvolupament.
Criteris
generals d’ús i aplicació:
- El fòsfor és un element que
s’aplica preferentment en el sòl.
- En cas de detectar
carències de fòsfor a partir d’un
anàlisi foliar, cal contrastar amb el nivell al sòl i buscar la possible
causa del problema (asfíxia radicular, fisiopaties, antagonismes etc).
- L’excés de fòsfor al sòl pot
ocasionar antagonismes amb altres nutrients com per exemple el zinc o el
bor.
- L’excés de fòsfor al sòl no
millora el seu consum per la planta i no es compatible amb pràctiques
d’agricultura sostenible, no és mediambientalment correcte i suposa un mal
ús dels recursos no renovables.
Per
calcular les unitats fertilitzants d’aquest nutrient és necessari aplicar un
factor de correcció de 2,29 per passar de fòsfor P a P2O5.
Els fertilitzants comercials també es presenten amb aquestes unitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada