FÒSFOR


El fòsfor

L’anàlisi de fòsfor extraïble amb el mètode Olsen permet determinar la probabilitat d’intercepció de fòsfor en el sòl per part del sistema radicular del cultiu en particular. La capacitat de subministrament d’aquest nutrient al cultiu depèn de les condicions d’humitat i temperatura del sòl i de la capacitat de respiració de les arrels del cultiu. La interpretació depèn per tant de cada del cultiu utilitzat i de les condicions físiques, químiques i ambientals.

 Taula N9  Criteris d’interpretació de l’anàlisi de fòsfor en el sòl amb el mètode Olsen per cultius hortícoles

Nivells de P (Olsen) al sòl, en ppm
Interpretació
Criteris d’aplicació de fòsfor
< 12
Baix
Recuperació del nivell
12-24
Mitjà
Recuperació/manteniment
24-36
Òptim
Manteniment
36-80
Alt
Manteniment/disminució
>80
Molt alt
Disminució del nivell

El fòsfor és un nutrient que es presenta en diferents formes químiques en el complex del sòl. Es pot considerar que, a diferència del nitrat, aquest es troba en concentracions molt baixes en la solució del sòl. Per simplificar tots els processos de transformació dels compostos de fòsfor al sòl, es pot pensar en el fòsfor com en un precipitat, generalment de fòsfor i calci (en sòls calcaris), que es pot dissoldre per acció de la respiració de la flora i fauna del sòl (efecte del ió bicarbonat).

Aquests processos de dissolució i precipitació alternats permeten la difusió i la disponibilitat del fòsfor en el sòl.

El mecanisme d’absorció principal per part de les plantes està estretament associat als mecanismes de respiració dels sistema radicular. El fòsfor s’absorbeix en forma d’ió fosfat, essent les formes monovalents les més fàcilment disponibles. El moviment de d’aquest element en el sòl es produeix per gradients de concentració, es tracta d’un moviment lent però que permet a llarg termini una distribució homogènia en la zona de màxima absorció del cultiu. La disponibilitat de fòsfor en el sòl és necessària per augmentar la probabilitat d’intercepció de les molècules de fosfat per les arrels.

S’utilitza l’anàlisi de sòls com a mesura de les reserves de fòsfor extraïble en el sòl (mètode Olsen). Els nivells de fòsfor extraïble amb aquest mètode tenen una interpretació qualitativa, de forma que no es pot determinar la quantitat exacta de fòsfor.

El programa de fertilització s’ajusta a la disponibilitat d’aquest nutrient segons els criteris d’interpretació de l’anàlisi de sòls. Cal comptabilitzar les unitats fertilitzants aportades amb les esmenes orgàniques i amb les aigües de reg per evitar l’acumulació d’aquest nutrient en el sòl.

Per a nivells baixos o molt baixos, la fertilització fosfòrica té un doble objectiu, el primer, subministrar al cultiu l’absorció necessària d’aquest nutrient i el segon, equilibrar els nivells del sòl. La fertilització en aquests casos és més complexa, buscant l’optimització en l’aprofitament del fòsfor aplicat.  Els sistemes de fertirrigació faciliten molt l’aplicació en els moments en els que el cultiu té una major necessitat.

 Per nivells mitjans o òptims s’aconsella aportar les exportacions de fruit pel manteniment de la fertilitat en el sòl.

En els casos de disposar de nivells alts de fertilitat s’aconsella disminuir les aportacions del cultiu o suprimir-les segons el cas.

Utilitzar adobs més solubles, aplicats de forma fraccionada, permet augmentar l’eficiència d’aquests fertilitzants. En ocasions aquest nutrient pot ser decisiu alhora d’obtenir rendiments alts, per aquest motiu és necessari ajustar el moment d’aplicació i el tipus de fertilitzant per obtenir millor  resposta.

La necessitat de fòsfor en determinats moments del desenvolupament és força reconeguda, per exemple la necessitat de fòsfor en el moment de la floració, o la localització en petites quantitats pròximes a les arrels en les primeres fases de desenvolupament.

Criteris generals d’ús i aplicació:

  • El fòsfor és un element que s’aplica preferentment en el sòl.
  • En cas de detectar carències  de fòsfor a partir d’un anàlisi foliar, cal contrastar amb el nivell al sòl i buscar la possible causa del problema (asfíxia radicular, fisiopaties, antagonismes etc).
  • L’excés de fòsfor al sòl pot ocasionar antagonismes amb altres nutrients com per exemple el zinc o el bor.
  • L’excés de fòsfor al sòl no millora el seu consum per la planta i no es compatible amb pràctiques d’agricultura sostenible, no és mediambientalment correcte i suposa un mal ús dels recursos no renovables.

Per calcular les unitats fertilitzants d’aquest nutrient és necessari aplicar un factor de correcció de 2,29 per passar de fòsfor P a P2O5. Els fertilitzants comercials també es presenten amb aquestes unitats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada