Matèria
orgànica
La matèria
orgànica oxidable d’un sòl són els extractes húmics procedents de la
descomposició de les restes vegetals. La matèria orgànica permet modificar les
propietats físiques i químiques d’aquests sòls, afavorint la formació
d’agregats i millorant l’esponjositat del sòl, l’aireació i circulació de
l’aigua. La matèria orgànica del sòl
té una acció física, química i biològica.
L’acció física es relaciona amb els efectes de
millora de l’estructura. Els efectes de tipus químic es manifesten en l’augment
de la capacitat d’intercanvi i de reserva de nutrients. L’acció biològica
inclou una activació de la vida microbiana del sòl.
Taula N.6- Interpretació dels nivells de matèria orgànica en sòls per cultius
hortícoles i fructícoles
matèria orgànica oxidable (%)
|
Interpretació
|
< 1
|
Molt baix
|
1-2
|
Baix
|
2-3
|
Mitjà
|
3-4
|
Alt
|
>4
|
Molt alt
|
Un sòl amb
un nivell baix de matèria orgànica, de l’ordre del 1%, conté 45.000 kg/ha de
matèria orgànica (MO). Millorar el nivell de MO d’un sòl és una tasca difícil a
curt termini utilitzant criteris agronòmics sostenibles amb l’entorn. L’ús de
cultius amb sistemes radiculars potents millora la recuperació dels nivells de
matèria orgànica dels sòls.
La matèria orgànica és clau per mantenir l’estabilitat estructural dels
sòls. En el cas de sòls llimosos, on la suma de partícules fines com ara llims
i arenes no gruixudes pot ser del 90% tenim una necessitat de matèria orgànica
oxidable en el sòl mínima del 4% per assolir nivells de formació d’agregats per
damunt del 50%. El contingut òptim de matèria orgànica d’un sòl depèn d’altres
paràmetres com la textura, estructura inclús la salinitat.
Mentre no s’assoleixin aquests nivells òptims de matèria orgànica estable
en el sòl, es necessari complementar les esmenes orgàniques amb la rotació de
cultius i l’adobat en verd.
Exemple: Els
sòls del Delta, pel seu origen fluvèntic presenten nivells originalment baixos,
al voltant del 1%. Les aportacions de fems i l’incorporació de restes vegetals
han facilitat l’acumulació de matèria orgànica fins arribar a un nivell mitjà
del 2,7%.
Les
esmenes orgàniques
L’aplicació
d’esmenes orgàniques té com a objectiu millorar la fertilitat del sòl sota una
perspectiva física, química i biològica. Amb l’aportació d’emenes orgàniques al
sòl no tant sols el proveïm de nutrients, també s’aporten fibres que milloren
les condicions físiques com l’aireació i drenatge, s’aporta matèria orgànica
que millora la capacitat de bescanvi del sòl, és una font d’aliments pels
microorganismes beneficiosos del sòl
resultant finalment en unes millors capacitats de desenvolupament dels
cultius.
L’aportació
d’esmenes orgàniques s’ha de realitzar anualment, dins de la rotació de
cultius. Els material aportats tenen que estar prèviament compostats per evitar
reaccions un cop aplicades en el sòl. Les dosis a aplicar depenen del tipus de
material, dels cultius de la rotació anual, de les anàlisis de sòls i de les
normatives vigents. És aconsellable realitzar un balanç de nutrients entre les
extraccions i les aplicacions de forma que els nivells en el sòl no assoleixin
mai nivells alts de fòsfor o potassi que puguin arribar a ocasionar
desequilibris nutricionals en els cultius.
L’origen
dels materials aplicats pot ser molt divers. Les dejeccions ramaderes
procedents de granges amb diferents sistemes d’explotacions, les fraccions
vegetals procedents de jardineria, les restes de l’esporga de cultius
fructícoles, les fraccions orgàniques de la recollida selectiva etc. En
ocasions mescles de diferents orígens compostades de forma conjunta donen lloc
a una alta variabilitat de productes. La caracterització de les esmenes
orgàniques es realitza mitjançant la seva analítica, on interessa determinar la
concentració de nutrients, el contingut de matèria orgànica, i la concentració
en metalls pesants i presència d’impureses, de forma que es pugui fer una
valoració del producte final abans de la seva aplicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada