NUTRICIÓ ORGÀNICA

NUTRICIÓ ORGÀNICA

Com a nutrició orgànica entenem un sistema productiu basat en la millora de la fertilitat del sòl com eix vertebrador de la nutrició dels cultius.

La nutrició d’un cultiu es realitza a partir de reaccions bioquímiques entre els microorganismes del sòl i les arrels de les plantes en un medi oxidant.Com a nutrició, entenem un sistema productiu basat en la millora de la fertilitat del sòl com eix vertebrador de la nutrició dels cultius. Els vegetals necessiten com a mínim la combinació de 17 elements anomenats essencials per al seu desenvolupament, i n’hi ha d’altres considerats com a beneficiosos.

Per a que es produeixin aquestes reaccions és necessari disposar d’un sòl ben estructurat (disponibilitat d’aigua i oxigen), amb activitat microbiològica activa (biodisponibilitat de nutrients, simbiosi...), reserva de nutrients (N, P, K, Ca, Mg, S, Zn, Mn, B...) i una planta sana amb bon desenvolupament radicular (pels absorbents).

La estructura del sòl depèn de pràctiques culturals com són el treball mecànic, la presència de matèria orgànica i activitat microbiològica.

Factors ambientals com la humitat i temperatura són fonamentals pel manteniment de la vida en el sòl. Per aquest motiu cal minimitzar el treball del sòl, realitzar treballs sempre verticals, minimitzar l’acció dels herbicides i mantenir sempre que sigui possible el sòl amb coberta herbàcia. Sempre és aconsellable picar les restes de cultiu, fulla i fusta de poda per aportar matèria orgànica.

Si és possible una fertilització únicament química en un medi estèril, però el producte final perd propietats i és més fàcil introduir desequilibris. Quan hi ha problemes físics greus pot afectar al desenvolupament del cultiu, disminuint les defenses i fomentant l’aparició de plagues.

Una nutrició desequilibrada produeix trofobiosi. La trofobiosi són les malalties provocades per desequilibris nutricionals. Principalment és degut a:

-presencia de formes nitrogenades lliures (amides, amines,i aminoàcids) en el final dels brots que són aliment de insectes xucladors i fongs.

-assimilació molt ràpida de nitrogen en detriment d’altres elements catalitzadors (Zn, Mn, Fe, Mg, B) i constitutius (P, S)

La nutrició orgànica consisteix en evitar la pèrdua d’estructura i matèria orgànica del sòl, oferint solucions per millorar el medi sense crear desequilibris químics. Cal determinar l’efecte de les aportacions d’esmenes orgàniques en la composició química del sòl i fomentar l’implantació de microorganismes beneficiosos per la fertilitat del sòl.

Aportació de fertilitzants i esmenes orgàniques: La fertilització es realitza tenint en compte les necessitats reals de nutrició del cultiu, posant enfasi en tots els nutrients, el moment d’aplicació i el seu equilibri. La font dels nutrients és principalment orgànica, procedent d’esmenes i minerals procedent de farines de roques i fertilitzants comercials.

Aportació de bio-fertilitzants o fertilitzants orgànics líquids: els bio-fertilitzants són extractes procedents de plantes, sòls, minerals i composts, que aporten metabòlits, àcids orgànics i fraccions minerals bio-disponibles que fomenten les defenses i el desenvolupament equilibrat de les plantes.L’aportació d’extractes húmics i àcids orgànics procedents de plantes i composts actuen sobre els microorganismes del sòl, les arrels dels cultius i la química del sòl, introduint millores a la fertilitat.